Sóc tímid

Sóc tímid. Es pensen que no ho sé?

Doncs sé que sóc tímid. Sóc bastant avorrit i vergonyós però el més important és la bona persona que sóc.

No sóc massa obert però ho intento, ni tinc gaires amics, però els que tinc són de veritat, no m'agraden gaire les festes, però si em conviden hi baix. Sóc tímid i punt. M'han mirat bé?

Fixint-se bé en el noi més tímid de tot Castelló! No seran els primers que ho fan, ni tampoc els que ho faran.

Es penseu que no tinc conversa, doncs us equivoqueu. Si voleu, mireu de parlar amb mi i veureu que us sorprendreu.

Sóc lleig

Sóc lleig? Es pensen que no ho sé?

Doncs no, si la gent no té ulls no és culpa meva. Quant em miro no em, desagrado  sinó al contrari quan em miro voldria casar-me amb mi mateix. Una imatge diuen que val més que mil paraules, i a les fotos on surto jo hi ha molta bellesa. Cadascú té el seu propi gust, però jo crec el què veig, i m’agrado a mi mateix.

Hotel subterrani

Muntanya enfilada

                                

Pàgines plenes de lletres

                                             
Punxar i retallar

                                                                  
Reflex de lluna

Vida al carrer                     

Cortina de lletres

Ressenya del llibre optatiu

EDITORIAL: EDICIONS LA CAMPANA

ANY D' EDICIÓ: 2008

pàgines: 167

format: RÚSTICA

isbn: 978-84-96735-13-2

matèria: NARRATIVA CATALANA

idioma: CATALà

Ressenya:

És un  llibre ni bo ni dolent, perquè et pots trobar una història molt avorrida que no li troben ni cap ni peus o et pots trobar una història molt bona que t’agradaria que no s’acabés.

L’avantatge d’aquest llibre és que no fa falta que estiguis pensant de què tracta, perquè com va per relats quan n’acabes un, ho deixes estar i et reenganxes una altra estona, sense tenir relació amb l’anterior relat.

Jo, personalment, recomana aquest llibre a les persones que llegeixen de molt de tant en tant, perquè es poden llegir una història i al cap d’un any una altra sense haver-se d’enrrecordar de l’altra.

Sinopsi

Són tretze contes en un. La  millor  història per mi és la llei de la selva que va d’un home que mata a la seva dona i la gent el castiga fent-la portar a la esquena. Com la porta a l'esquena els pobles del voltant saben que la matat i per això ningú el vol. Un cop va a tots els pobles del voltant el jefe que la comdemnat li treu la seva esposa de l'esquena i li diu que ara comença el se mal son.(perquè ningú el voldrà.)

L'altre història és la de entre el cel i l’infern que va d'un home que és diu Enric i parla de que es pot tenir amb una milmilionèsima de segon, desprès es fa un breu resum de la seva vida i llavors ens diu on està. Ell està dins d'una balena i és comença a fer preguntes responent-se-les ell mateix. Pensant amb la feina i amb la família.

Finalment la ultima història es la de Ja no puc més, que va d'un esquimal que està enfadat amb la seva família, perquè el seu germà s'ha casat i ell està solter. Un dia ell surt al carrer i es troba amb un os, ell pensa en ataca’l hi ho fa fent que l'os li tingui por. Però l'os s'espanta d'ell, però al veure una vella l'intenta a tacar, però l'esquimal la salva distraient-la. Però no només ha de distreure l'os de la vella sinó també d'uns nens que estan jugant. Al final l'os ataca al seu germà que estava pescant.